“La infància no és merament una
fase preparatòria per al futur, sinó una etapa de la vida amb uns valors i
una cultura propis, conformada igualment per infants i adults.”
Helena Buri i Areta Wasilewska-Gregorowicz
Infància a Europa núm. 28
El segon cicle de l’etapa
d’Educació Infantil (3 a 6 anys) és en la que desenvolupo aquesta primera
part del Pràcticum.
És per aquesta raó, que abans d’incidir en el treball que la
psicopedagoga realitza en aquesta etapa, crec interessant fer quatre
pinzellades i parlar sobre alguns dels trets
característics d’aquesta etapa educativa tan essencial i important en el
desenvolupament integral de l’infant.
L’Educació Infantil es caracteritza per ser una etapa educativa en què
la curiositat és el motor de l’aprenentatge.
Educar va molt
més enllà de fer possible que els infants aprenguin o adquireixin coneixements.
Implica proposar reptes cognitius,
crear un ambient ric i facilitador de relacions humanes, donar
oportunitats per reforçar la pròpia
confiança i l’autoestima, assegurar el camí cap a l’autèntica autonomia i ajudar que els infants es
puguin anar fent una idea adequada del món en què viuen i viuran.
L’aprenentatge es dóna
en qualsevol espai i en qualsevol moment: a través del joc, de les relacions,
de les preguntes, dels descobriments i també de les propostes del mestre.
TOT EL TEMPS DELS INFANTS A L’ESCOLA ÉS EDUCATIU.
En aquestes edats, l’infant té curiositat per descobrir, per experimentar, per conèixer tot allò
que l’envolta. Per començar a establir relacions amb els seus iguals i
interactuar amb ells fent ús del llenguatge verbal i el gestual. Compartint
espais, sentiments, emocions…
És per això que l’infant necessita temps per poder decidir
què ha de fer, si ho fa sol o en grup, com ho fa, per organitzar els coneixements
i construir aprenentatges, per desenvolupar estratègies pròpies i per
poder actuar segons el seu propi ritme.
Per això és necessari, deixar temps suficient perquè els
infants participin, juguin, es relacionin... i planificar el temps tenint en
compte les seves singularitats i els diferents ritmes individuals.
“Mentre l’adult juga per divertir-se, l’infant juga
per jugar.”
F. Tonucci (2009)
En aquest cas, el joc, és l’activitat per excel·lència de l’infant. És una activitat natural, lúdica i necessària per al seu desenvolupament
integral (intel·lectual, psicomotor, sensorial, social i emocional). Permet que
l’infant aprengui i creixi a través de
l’experiència i dóna als
infants la possibilitat d’imaginar, descobrir, experimentar, resoldre problemes
o situacions amb creativitat, amb la llibertat de poder decidir i provar noves
solucions.
A través del joc els infants es relacionen, es coneixen i estableixen
vincles entre ells i, en conseqüència, se socialitzen adquirint pautes de
conducta que els seran útils, per exemple, en situacions d’aprenentatge
grupals o treball en equip. En el joc es
fan molt presents les emocions, i els infants aprenen a autoregular-se.
A l’etapa d’E. Infantil doncs, els infants aprenen a ser autònoms a través de les
petites accions quotidianes que es desenvolupen a casa o a l’escola, fruit de
la participació en les coses que els afecten, quan tenen la possibilitat d’anar
prenent petites decisions que estan al seu abast i poden organitzar part del
seu temps.
Hem de ser conscients que els infants DESITGEN CRÉIXER i necessiten demostrar que són capaços en tot moment i demanen també adults que mostrin confiança en les seves possibilitats.
Aquesta autonomia
que va lligada a l’autoconcepte i a
la confiança d’un mateix és
essencial per al desenvolupament integral de l’infant.
Referències bibliogràfiques i bibliografia web
BASSEDAS, E; HUGUET, T.; SOLÉ, I. (2009). Aprendre i ensenyar a l’educació infantil.
Barcelona: Editorial Graó.
GENERALITAT DE CATALUNYA,
DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT. (2016). Currículum
i orientacions. Educació Infantil, segon cicle.
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/infantil/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada