Síntesi del primer tram.

“El niño tiene cien lenguajes, cien manos, cien pensamientos, cien formas de pensar, de jugar y de hablar, cien siempre, cien formas de escuchar, de sorprender, de amar, cien alegrías para cantar y entender.

(…) La escuela y la cultura separan la cabeza del cuerpo.

Le dicen al niño: que piense sin manos, que actúe sin cabeza, que escuche y no hable, que comprenda sin disfrutar, amar y maravillarse, solo en Pascua y Navidad.

Le dicen al niño: que trabajo y juego, realidad y fantasía, ciencia e imaginación, cielo y tierra, razón y sueños, son cosas que no pueden ir juntas.

Y entonces le dicen al niño que el cien no está allí.”

LORIS MALAGUZZI

Loris Malaguzzi (1920-1994), pedagog i fundador de les escoles de Reggio Emilia defensava que el nen posseeix múltiples formes de comunicar-se, 100 llenguatges, dels que l’educació n’elimina 99. A les seves escoles, el nen s’entén com un ésser fort i competent, amb un desig innat d’aprendre.

M’ha semblat bonic encetar aquesta darrera entrada al blog amb aquestes delicades i sàvies paraules de Malaguzzi dedicades a cadascun dels infants i a la reflexió dels adults que els acompanyem al llarg del seu creixement.

El primer període de pràctiques (Pràcticum I) està arribant al seu final i, com es fa gairebé amb tot allò que s’acaba, és bo fer un balanç i síntesi del temps viscut dins de l’escola.

Les pràctiques psicopedagògiques, elaborades a l’escola on treballo, m’han permès conèixer més a fons alguns dels casos plasmats  al blog i reflexionar sobre la pràctica d’intervenció psicopedagògica com a una eina essencial dins de tot el sistema educatiu, en concret del procés de desenvolupament integral de l’infant, així com de la importància que reverteix en tot el seu procés d’ensenyament-aprenentatge.

El fet de realitzar les pràctiques tres dies a la setmana i tenir el contacte directe amb la psicopedagoga de l’escola, m’ha permès copsar les característiques i concrecions del treball d’intervenció psicopedagògica basat en les demandes de les mestres i en les necessitats educatives específiques dels infants.

A l’etapa d’Educació Infantil, essència i base del desenvolupament integral de l’infant, el treball de les mestres és essencial i millora si és acompanyat i reforçat amb el treball de la psicopedagoga de l’escola. En els casos exposats al llarg del blog, he pogut determinar que el paper de la psicopedagoga en aquesta etapa és important per guiar, fer el seguiment i oferir els primers suports a la complexitat del procés de la tasca educativa, així com en concret d’aquells infants que requereixen una ajuda especial.

He pogut comprovar i reafirmar que la visió i els coneixements des de l’àmbit psicopedagògic (part més teòrica) permeten donar un suport específic, a vegades no tant com es voldria sobretot per manca de recursos humans, a les diferents situacions i casos que ho requereixen dins de l’aula.

En aquest cas, conèixer quines són les característiques dels infants en una etapa determinada de la seva vida permet marcar i comprendre unes línies de treball específiques que la psicopedagoga pot proporcionar a les mestres per treballar positivament i conjuntament per al desenvolupament òptim de l’infant.

Per altra banda, reconèixer i comprovar la importància del treball de la psicopedagoga del centre pel que fa a la relació que s’estableix, conjuntament amb les mestres-tutores, amb els pares dels infants (entrevistes) que requereixen un suport específic dins i fora de l’aula i per tant, dins i fora de l’entorn escolar, ha sigut interessant per veure que la tasca psicopedagògica és molt més enriquidora quan el context familiar i l’educatiu participen plegats d’un fet tan important com és el desenvolupament i creixement personal del nen.

L’observació del treball de la psicopedagoga dins de l’aula i les trobades amb les mestres de l’etapa, m’han permès reflexionar i analitzar el tipus d’actuacions que el Departament Psicopedagògic dels centres escolars realitza amb els seus docents. És aquí on he valorat el fet que és important que cada professional del món educatiu (mestres-tutores, mestres especialistes, psicopedagoga) conegui amb profunditat i realitzi la tasca i responsabilitats que li pertoquen per tal que “l’engranatge” funcioni adequadament i amb totes les seves possibilitats.

Per altra banda també ha estat interessant veure com i quan s’estableixen les relacions del Departament Psicopedagògic de l’escola amb els suports externs, com ara l’EAP de la zona, els Serveis Socials, la Fundació NIU, els psicòlegs del CDIAP i comprovar quin és el seguiment conjunt que fan de l’alumnat amb NEE de l’etapa d’E. Infantil.

Així doncs, després d’aquest primer contacte amb el món de la psicopedagogia dins de l’escola, i fent l’observació directa dels casos presentats al blog, he observat, conjuntament amb la psicopedagoga del centre i els comentaris que han anat realitzant les mestres, que una de les mancances i dificultats amb les quals es troben al llarg de l’etapa educativa, concretament en els cursos de P-5, és que hi ha infants que presenten dificultats d’aprenentatge i desenvolupament de la llengua oral. Aquest fet, com ja vaig comentar en una de les entrades del blog s’agreuja en els alumnes nouvinguts (xinesos, filipins) que tenen com a llengua materna el xinès o tagal.

Per tant, una de les possibles propostes per al Pla d’Actuació que podria dur a terme i que he comentat amb la psicopedagoga de l’escola seria l’elaboració de material i creació d’activitats, jocs i recursos per treballar el llenguatge oral dins de l’aula de P-5. Per tant, realitzar un pla d’actuació basat en el suport al desenvolupament de la llengua oral.

Així doncs, fent referència al llenguatge oral i com a tal, a les PARAULES, finalitzo aquesta darrera entrada al blog amb un poema de la Joana Raspall (1997) que diu així…

“Estimo les lletres

que formen els mots,

i els llavis que els diuen,

i el cor que els entén…

perquè als mots hi ha l’ànima

de tota la gent.”

Referències bibliogràfiques

MALAGUZZI, L. (2011). La Educación Infantil en Reggio Emilia. Barcelona: Octaedro.