“Miramos siempre a los niños
desde aquello que no hacen, pero ¡ojalá! sí mirásemos lo que sí hacen desde su
propia estrategia en su proceso de competencia”
Pikler.
Emmi PIKLER (1902-1984) pediatra hongaresa, responsable i ànima
de la Casa-Bressol Lòczy (actualment Institut Lòczy), teixeix la seva línia
filosòfica i pedagògica a partir dels moviments europeus reformistes que al S. XX
advoquen per una educació activa com
Montessori, Steiner o Freinet. Una nova
manera de mirar
i de connectar amb l’infant com a persona.
En les línies de la seva obra, Pikler, sosté que des que el bebè neix
té competència motriu per a desenvolupar-se de manera autònoma i a través de la
seva pròpia iniciativa, sempre que disposi d’un ambient i un espai de to
positiu i ple d’afectivitat en el que es donin relacions emocionals basades en
el lligam afectiu segur amb la figura de referència. És així com l’infant se sent amb la suficient seguretat
per moure’s en llibertat, explorant el seu entorn de manera activa i desenvolupant-se
en totes les seves dimensions de manera saludable (Godall, 2010).
Quan Pikler parla del concepte d’INFANTS COMPETENTS, es refereix
a una sèrie de característiques que els identifica:
- Capacitat d’experimentació: són curiosos, observen, exploren, proven, comproven, s’interroguen, investiguen i inventen.
- Capacitat de coneixement: discriminen sensorialment, estableixen relacions lògiques i assimilen relacions socials.
- Capacitat emotiva: experimenten sentiments (alegria, tristesa, benestar, dolor, afecte, ira, aversió, satisfacció, desconcert, rebuig, seguretat, etc.).
- Capacitat expressiva: mostren i comuniquen necessitats, interessos, sentiments i desitjos.
- Capacitat d’activitat autònoma: escullen, es diferencien dels altres, demostren possibilitats comunicatives, motores, manipulatives, d’experimentació, que tendeixen a resoldre els seus conflictes i necessitats i a satisfer els seus desitjos.
- Capacitat participativa: actuen amb un altre, formen part d’un grup, saben escollir qui volen, participen en accions conjuntes, aporten idees pràctiques i no es relacionen igual amb les diferents persones.
- Capacitat de reacció: responen de forma diversificada davant de diferents estímuls…
- Capacitat per produir efectes de molts tipus al seu entorn: físics (trenquen coses, pinten, s’embruten…), emocionals (es fan estimar, ens fan patir…), de relació, etc.
L’estímul de l’adult se centra a crear una riquesa ambiental, tant en
l’àmbit físic com relacional; en respectar
els ritmes propis de cada nen així com manifestar
un interès sincer en l’assoliment
dels seus propòsits expressant
verbalment l’alegria que li produeix el fet que el nen hagi aconseguit algun
propòsit per si mateix.
L’adult,
doncs, ha de ser presència que el
nen va integrant per a construir-se a si mateix, això implica que
aquesta presència que acompanya els processos de vida en la infància sigui constant perquè el nen pugui establir uns vincles estables i
desenvolupar una seguretat
afectiva que li permeti llençar-se a la conquesta del món a través de les seves
múltiples capacitats i habilitats.
Referències
bibliogràfiques i bibliografia web
FALK, J. (2008). Lóczy,
educación infantil. Barcelona: Editorial Octaedro.
GARCÍA, A. (2016). Otra
educación ya es posible. Una introducción a las pedagogías alternativas. Litera:
Albuixech.
GENERALITAT DE CATALUNYA,
DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT. (2016). Currículum
i orientacions. Educació Infantil, segon cicle.
GODALL,T.(2008). Diálogo emocional y
atención professional. Visión pikleriana del bIenestar en la primera infancia.
Universidad de Barcelona.
GODALL, T. (2010). Emmi Pikler: la competencia motriz del bebé es posible
cuando cambiala mirada del adulto. Revista Aula de Infantil, nº153, p 8-9.
PIKLER, E. (1994).
Moverse en libertad: Desarrollo de
la psicomotricidad global. Narcea: Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada