dissabte, 15 d’abril del 2017

El treball de la psicopedagoga. A l'escola... massa fronts oberts?


“Es un momento de gran confusión e incertidumbre. La Psicopedagogía crea un espacio profesional que existe justamente de la confluencia de varias disciplinas para poder llevarlo a cabo. [...] Es difícil definir el ámbito profesional cuando las fronteras entre contextos (familiar, escolar, formal, no formal) están así de complejas.”
Elena Martín, 2010
(Catedràtica de Psicologia i de l’Educació Evolutiva de la UA Madrid)



Tal com es va desprendre de les reflexions que van sorgir del debat de l’aula i des del que he pogut corroborar, en viu i en directe, a l’escenari de les pràctiques, volia fer aquesta entrada perquè crec que abans d’endinsar-nos en el si de la pràctica psicopedagògica, val la pena aturar-nos i reflexionar sobre el treball del psicopedagog a les escoles. Observar i pensar en la seva definició i concreció.

En el meu cas, la psicopedagoga de l’escola, és l’únic professional del camp de la Psicologia i la Psicopedagogia que hi treballa. Ella és l’encarregada de portar a terme totes les demandes que sorgeixen des de l’etapa d’E. Infantil, passant per la Primària i arribant a l’ESO.

Quan parlo de “portar”, com ja us podeu imaginar, em refereixo a encarregar-se de cobrir les diverses necessitats i demandes que sorgeixen de l’alumnat de totes les etapes educatives que s’hi imparteixen (que recordem, en són tres i abracen des dels 3 als 16 anys i que, per tant, són de molt diverses característiques de desenvolupament social, emocional, personal, acadèmic…) així com assessorar a nivell grupal i individualment, si s’escau, l’equip directiu de l’escola i el claustre de mestres per anar donant resposta a aquestes demandes i alhora, per treballar mirant al futur des d’una òptica més actual basada en una pedagogia innovadora.

En un primer instant, la psicopedagoga de l’escola para el “cop”. Rep totes les “pilotes”. Segurament és, en aquest instant,  en el que aquestes “pilotes” (demandes i preguntes de diversa forma i tipologia) arriben amb més força i més confusió i més ganes de què siguin resoltes. És després, quan, si s’escau, sobretot amb els alumnes que necessiten un suport i dedicació especial a l’aula, s’obrirà la demanda a altres agents, centres i recursos externs i especialitzats (EAP, CDIAP, CREDA, Serveis Socials, Fundacions especialitzades…)

La psicopedagoga, doncs, sembla que ha de tenir un ampli ventall de coneixements perquè ha d’apropar-se, abastir i donar resposta a tot el que se li demana. Ha de “saber i poder” abordar tots aquests temes, de tan diversa tipologia, igual que individus hi ha al centre.

Sí. La psicopedagoga, a l’escola, té massa fronts oberts i cal l’especialització de diferents professionals que li donin suport.
Cal un acompanyament.
Perquè, igual que des de les escoles, apostem per l’aprenentatge i el treball cooperatiu i ensenyem als nostres infants, nens i adolescents a fer-ho possible. La intervenció psicopedagògica, AMB i ENTRE TOTS, dóna més fruit i és molt més ricA que el TREBALL d’un sol.


Tanmateix, caldrà tenir presents les paraules de Cèsar Coll (2010) quan ens diu que “la Psicopedagogia té una especificitat que encara s’ha de “discutir”. Però mentre ho “discutim”, hem de convèncer-nos de què JUNTS SOM MÉS.


Referències:

Coll, C., Giné, C. , Guasch, T. i Martín, E. (2010). Passat, present i futur de la intervenció psicopedagògica. UOC.  Recuperat el 17 de març de 2017 a:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Síntesi del primer tram.

“El niño tiene cien lenguajes, cien manos, cien pensamientos, cien formas de pensar, de jugar y de hablar, cien siempre, ci...