“Les
vivències emocionals són el motor de la nostra vida i de les nostres relacions
i, en conseqüència, també ho haurien de ser de l’educació. En aquest sentit,
educar emocionalment significa impulsar el creixement emocional dels infants,
afavorir el seu desenvolupament integral com a persones”
Sílvia
Palou (2004)
Se’ns diu al Currículum del segon
cicle de l’E. Infantil que viure amb els
infants el dia a dia i fomentar l’aprenentatge dialògic ens pot ajudar a posar
nom als seus sentiments i emocions, així com a fer-los reconèixer les emocions
d’un mateix i les dels altres. Així doncs, els factors emocionals i el component afectiu prenen rellevància en el
desenvolupament i el procés d’ensenyament-aprenentatge de cadascun dels infants.
A la darrera entrada del blog: “Sóc
capaç. La importància de l’autoestima”, us parlava sobre el paper essencial que té l’AUTOESTIMA i l’AUTOCONCEPTE
per al desenvolupament integral dels nostres infants i quina importància té en
la construcció de l’autoimatge del
nen durant la primera infància.
Fent-hi referència, he cregut
oportú enllaçar-vos un ARTICLE aparegut a la revista GUIX d’Infantil (novembre-desembre, 2015) que, al
meu entendre, exemplifica bé el que exposava.
A l’article, que porta per títol “No
ho sé fer”, I. Brugarola,
A. Carballo i G. Lemkow de la Facultat de Ciències Socials de la UVic-UCC de
Manresa, ens parlen i reflexionen sobre la
importància de l’autoestima dels infants i com n’és d’essencial “que siguem
conscients del concepte i la mirada d’infant que projectem damunt seu”.
Per tancar aquesta entrada, volia deixar-vos també les
paraules que Raúl Bermejo (mestre d’E. Infantil i Primària) ens deixa en el seu
primer llibre “Ser maestro”.
“Quan els nens s’adonen que confiem en ells, ocorren coses inesperades
dins de l’aula i l’aprenentatge flueix.
Cada infant posseeix un talent que
està esperant veure la llum.
Si comencem a creure en les
capacitats dels nostres infants, les conseqüències seran molt clares i
positives. Desenvoluparem la seva autoestima,
la seva seguretat i la confiança en si mateixos. Si són
conscients de la nostra confiança, tindran il·lusió per adquirir nous
coneixements, per experimentar i descobrir el món que els envolta. Coneixeran i
sabran que cometre errors forma part de l’aprenentatge i que tots ens
equivoquem.
Els infants es valoraran pel que
són i per qui són, amb els seus defectes i les seves virtuts.”
Referències
bibliogràfiques i bibliografia web
BASSEDAS, E.; HUGUET, T.; SOLÉ, I. (2009). Aprendre i ensenyar a l’educació infantil.
Barcelona: Editorial Graó.
BERMEJO, R. (2017). Ser
maestro. Barcelona: Plataforma Editorial.
BRUGAROLA, I.; CARBALLO, A.; LEMKOW, G. (2015). El dia a dia:
No ho sé fer. Guix. Infantil núm. 83, 42-43.
GENERALITAT DE CATALUNYA,
DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT. (2016). Currículum
i orientacions. Educació Infantil, segon cicle.
PALOU, S. (2004). Sentir
i crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Barcelona: Editorial
Graó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada