“Es un momento de gran
confusión e incertidumbre. La Psicopedagogía crea un espacio profesional que
existe justamente de la confluencia de varias disciplinas para poder llevarlo a
cabo. [...] Es difícil definir el ámbito profesional cuando las fronteras entre
contextos (familiar, escolar, formal, no formal) están así de complejas.”
Elena Martín, 2010
(Catedràtica de Psicologia
i de l’Educació Evolutiva de la UA Madrid)
Tal com es va desprendre de les reflexions que van sorgir del debat de
l’aula i des del que he pogut corroborar, en viu i en directe, a l’escenari de
les pràctiques, volia fer aquesta entrada perquè crec que abans d’endinsar-nos
en el si de la pràctica psicopedagògica, val
la pena aturar-nos i reflexionar sobre el treball del psicopedagog a les
escoles. Observar i pensar en la
seva definició i concreció.
En el meu cas, la psicopedagoga
de l’escola, és l’únic professional del camp de la Psicologia i la
Psicopedagogia que hi treballa. Ella és l’encarregada de portar a terme totes
les demandes que sorgeixen des de l’etapa d’E. Infantil, passant per la
Primària i arribant a l’ESO.
Quan parlo de “portar”, com ja us podeu imaginar, em refereixo a
encarregar-se de cobrir les diverses necessitats
i demandes que sorgeixen de l’alumnat de totes les etapes educatives que
s’hi imparteixen (que recordem, en són tres i abracen des dels 3 als 16 anys i
que, per tant, són de molt diverses característiques de desenvolupament social,
emocional, personal, acadèmic…) així com assessorar
a nivell grupal i individualment, si s’escau, l’equip directiu de l’escola i el
claustre de mestres per anar donant resposta a aquestes demandes i alhora, per
treballar mirant al futur des d’una
òptica més actual basada en una pedagogia
innovadora.
En un primer instant, la psicopedagoga de l’escola para el “cop”. Rep
totes les “pilotes”. Segurament és, en aquest instant, en el que aquestes “pilotes” (demandes
i preguntes de diversa forma i tipologia) arriben amb més força i més confusió
i més ganes de què siguin resoltes. És després, quan, si s’escau, sobretot amb
els alumnes que necessiten un suport i dedicació especial a l’aula, s’obrirà la
demanda a altres agents, centres i recursos externs i especialitzats (EAP, CDIAP,
CREDA, Serveis Socials, Fundacions especialitzades…)
La psicopedagoga, doncs, sembla que ha de tenir un ampli ventall de coneixements perquè ha d’apropar-se, abastir i donar resposta a tot el que se li demana.
Ha de “saber i poder” abordar tots aquests temes, de tan diversa tipologia,
igual que individus hi ha al centre.
Sí. La psicopedagoga, a l’escola, té massa fronts oberts i cal
l’especialització de diferents professionals que li donin suport.
Cal un acompanyament.
Perquè, igual que des de les escoles, apostem per l’aprenentatge i el
treball cooperatiu i ensenyem als nostres infants, nens i adolescents a fer-ho
possible. La intervenció psicopedagògica,
AMB i ENTRE TOTS, dóna més fruit i és
molt més ricA que el TREBALL d’un sol.
Tanmateix, caldrà tenir presents les paraules de Cèsar Coll (2010) quan
ens diu que “la
Psicopedagogia té una especificitat que encara s’ha de “discutir”. Però mentre ho “discutim”, hem de convèncer-nos de què JUNTS SOM MÉS.
Referències:
Coll, C., Giné, C. ,
Guasch, T. i Martín, E. (2010). Passat,
present i futur de la intervenció psicopedagògica. UOC. Recuperat el 17 de març de 2017 a:
